Discapacidad y trastornos de conducta

Discapacitat i trastorns de conducta

L'atenció a les persones amb discapacitat psíquica ha evolucionat molt al llarg d'aquest segle. Si fem una perspectiva històrica, veiem que hem passat de l'aïllament del discapacitat en centres hospitalaris -model assistencial- d'on no en sortien més, a la defensa de la seva integració i normalització, per arribar finalment a l'aparició del criteri "qualitat de vida" com a element fonamental en l'atenció professional dels discapacitats.

Al darrere d'això hi ha el pas del model mèdic al model bio-psico-social o, el que és el mateix, el pas de veure una patologia com una cosa independent de l'individu a veure la persona com un tot global que manifesta diferents característiques, les quals s'interrelacionen i donen un perfil personal que no té per què coincidir amb la d'un altre, per molt que la discapacitat sigui la mateixa.

En aquest aspecte, ens trobem que la discapacitat intel•lectual pot anar acompanyada, d'una manera més recurrent que en la població "normalitzada", de trastorns mentals i d'alteracions de conducta.

Aquestes alteracions i trastorns produeixen, de manera generalitzada i compartida, una seriosa preocupació per part dels professionals, en el sentit d'intentar pal·liar, millorar o controlar les conductes problemàtiques que solen afectar la dinàmica diària, dificultant en gran manera la convivència i també produint un malestar emocional tant en els usuaris com en els familiars, companys/es i educadors/es.

Abordar aquests problemes de conducta ha estat i segueix sent, a més de complex, un element d'insatisfacció professional per la dificultat d'aconseguir resultats efectius i eficaços i per les resistències a provar altres maneres d'abordar-ho.

És a partir d'aquí que es comencen a generar nous sistemes d'intervenció, els quals neixen com a fruit d'una anàlisi acurada, per una banda, de la realitat quotidiana i, per l'altra, de les aportacions teòriques d'autors que durant anys han reflexionat sobre la intervenció i les necessitats d'aquesta població.

Aquest recorregut ha portat noves propostes d'intervenció i d'actuació, entre elles els programes de Suport Conductual Positiu i altres aportacions teòrico-pràctiques, com ara el Programa d'Enriquiment Afectiu (PEA).

Mercè Saló, psicòloga